Doncs sí, avui aquest bloc compleix la primera cinquantena d'entrades. Tot un què, si tenim en compte que ha estat en estat latent durant molt de temps. Em ve de gust fer una mica de repàs de la història i de les xifres del bloc, que ara és una bona oportunitat i no ho puc deixar per al centenar d'entrades, que no sé pas si hi arribarem!
El meu bloc va néixer la nit de Nadal de l'any 2007. Mai no vaig arribar a fer una entrada de presentació o de benvinguda, vaig anar directa al gra. Va ser una mica el successor de dos blocs anteriors: el primer, fa tants anys que quasi ni me'n recordo, però es deia "La porta dels somnis", i crec que mai no va arribar a tenir ni una dotzena d'entrades. El segon, més prolífic, va ser "Una mirada a l'infinit", i era de poesia. Tots dos han quedat obsolets i tancats, malgrat que el primer està perdut en algun forat negre de la xarxa, mentre que al segon encara hi tinc accés.
Si fem números, veiem que de les 50 entrades, 25 les he escrit des del 14 de desembre del 2010 fins avui. Així que... podríem dir que el bloc es va estar gestant durant tres anys sencers, amb un petit pic de creixement entre l'agost i el setembre del 2010 (11 entrades que els converteixen en una temporada eminentment prolífica, tenint en compte el poc que escrivia llavors), i que ara ha nascut i està més viu que mai. Com a mare orgullosa he de dir que m'alegro que sigui així, i molt. I que espero que duri.
Les estadístiques diuen que em visita una trentena de persones el dia que publico alguna cosa, i pràcticament cap el dia que no apareix cap enllaç al facebook. Aquests números es disparen quan el tema publicat té a veure, per exemple, amb Els Amics de les Arts. Llavors han arribat a la meravellosa i esgarrifosa xifra de 200 visites a l'entrada en qüestió.
Mica en mica, els comentaris rebuts han anat augmentant, i això és d'agrair (espero que no sigui fruit de la coacció de l'entrada anterior... era broma, eh!). I he rebut més coses: he tingut la sort d'anar coneixent una part de la blogosfera catalana que m'era completament desconeguda, i n'estic contenta. Gent que, com jo, s'explica a si mateixa a través d'un bloc.
I per últim, val a dir que no es podien celebrar les 50 entrades de millor manera que anant a la Ràdio de Rubí a parlar d'això, de les Coses de la Vida. Divendres vaig anar a gravar el programa RubiBlogs, amb en Jordi Rius, i va ser tota una experiència. S'emetrà demà dilluns a les 15h, i també es pot escoltar a través de la seva web, en directe o en diferit.
Gràcies!
ue!!!! si es q la Yáiza és una crack!
ResponEliminaRubén
No és cap secret què cal fer perquè un blog creixi en visites i comentaris, perquè tots ho hem experimentat, per molt que al principi no ho veiéssim com un tema de causa/efecte. Si no t'obres al món és molt difícil que arribin a tu. Cal anar a buscar, comentar, saltar de blog a blog i deixar-te veure. Jo ho vaig fer perquè vaig agafar la malaltia blogaire, mai no en tenia prou, era entrar en un món totalment desconegut i increïble. I llavors, oh sorpresa, aquella gent que visitava amb devoció van començar a comentar-me, i m'espantava cada cop que en veia un o una allà. Al final lligues caps, és clar, si comento em comentaran. Ah, i també acabes veient que no hi ha blogs grans ni petits, només hi ha persones rere les paraules, i les persones som totes iguals.
ResponEliminaBé, 50 entrades són poques encara, però amb l'empenta que has agafat ara i tal com veig que et vas sentint per aquí, no dubto que el número augmentarà en poc temps. Si ja surts a la ràdio i tot! A seguir explicant les coses de la vida, i compte amb la Lafuente, que és més dura del que sembla, hahaha.
Felicitats! Com ha dit en Xexu a dalt, la durada i llargada de la vida blogaire te molt a veure amb la quantitat de temps que pots dedicar a visitar els que et visiten, a escriure-hi i a les ganes que tens.
ResponEliminaT'he dit mai que m'encanta que t'hi hagis posat de nou? :)
Espero que amb aquesta prolificitat que de cop t'ha sortit en uns mesos puguis dir que sí, que has arribat a la centena!
Petonots!
sempre és bo agafar embranzida quan en tens ganes i les idees proliferen...El blog és una gran teràpia i et forma amb molts de coneixements. Només té un problema.....la manca de temps moltes vegades.
ResponEliminaEndavant....
molt bé yáiza, endavant!
ResponEliminaper petició teva però sense dir res he anat llegint les teves entrades.
al veure l'entrada anterior i en convinació amb aquesta he cregut oportú escriure per 1r cop un comentari... i es repetirà fins q em desenmascaris.
Doncs...per molts posts més!! i com diuen les iaies per ací, i que nosaltres (i els nostres blogs) visquem per veure-ho!
ResponEliminaUna abraçada i a fer-li cas al Xexu, que d'açò en sap molt!
Doncs jo només et puc dir: MOLTÍSSIMES FELICITATS. I fes servir l’embranzida per escriure’n mínim 51 entrades més! ;-)
ResponEliminaRubén, el crack ets tu!
ResponEliminaXeXu... gràcies pels consells. Sí, 50 entrades són poques, però tot un rècord per a mi. I sí, la Lafuente és dura, però per sort ja em va aprovar l'any passat! Per cert, oju el que dius, que aquesta dona practica l'egosurfing, t'ho dic per experiència.
Yas, gràcies per llegir-me sempre.
garbi24, tens raó, el bloc és una gran teràpia. I avui més que mai! El temps sempre fa curt, però espero que això no sigui un impediment.
Anònim... bé, volies intrigar-me i ho has aconseguit. Espero que vagis deixant els teus comentaris i que m'ajudis així a desemmascarar-te.
maria! gràcies!! I tant, i tant, li farem cas...
Sune... si arribo a les 101, com tu dius, em dono per satisfeta (un altre cop). Ja saps que et segueixo, així que fot-li canya al bloc. D'aquí als exàmens del juny... quantes entrades noves?