Pàgines

divendres, 25 de febrer del 2011

Què escric?

Això és el que em passa pel cap aquests últims dies. Vaig tenir unes setmanes altament productives, en les que no podia deixar d'escriure ni un sol dia, en les que tenia més d'una entrada diària i havia de triar per no explotar el bloc (i els lectors!). I de cop, l'aixeta es va tancar, i ja fa uns quants dies que res, tu, no tinc ganes d'escriure res. 

També em faig aquesta pregunta en un altre sentit, que és el de revisar els meus textos i fixar-me en les coses de les que parlo. I últimament tinc una estranya tendència a parlar de mi, i a escriure sobre coses que no m'han passat, però que m'imagino que podrien passar. M'agrada posar per escrit les típiques historietes que una es munta per a ella mateixa, i recrear-me en els detalls. M'agrada perquè sovint són escenes boniques. No és que hi hagi cap mal, suposo, però em faria molta vergonya compartir-ho amb algú. Seria com obrir una finestra als meus somnis (sovint estúpids)... i no, de moment no toca. 

I després d'aquesta petita dissertació*, jo i la meva petita angoixa de no poder escriure res de profit, marxem a dormir. 

* Dissertació, dissertar: Discórrer metòdicament sobre una matèria científica, artística. (DIEC)

5 comentaris:

  1. Però ningú ha dit que hagis d'escriure cada dia, ni amb una periodicitat concreta. Escrius quan tens una cosa per dir. Si no, doncs a esperar a qui vingui la inspiració.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb en XeXu, a mi també em passa això, escric a 'tongades' i quan les muses em respecten i les inquietuds m'empenyen a escriure...

    T'he escoltat i et llegeixo també a Relats


    d.

    ResponElimina
  3. És que, col·lega, si ja som rarets perquè expliquem les nostres històries (i, com dius tu, no les expliquem totes!), imagina't fer-ho cada dia!!! Per favor...

    No el coneixia el teu blog, però ara mateix l'enllaço des del meu. Apa, vagi bé!

    ResponElimina
  4. Hahahaha!! No, no, si teniu tota la raó del món! El que passa és que tinc temporades d'escriure molt, i temporades força més llargues de no escriure gens. I quan veig que comencen a passar dies sense escriure... ja em poso nerviosa, només de pensar que potser s'ha tornat a esfumar la inspiració (i qui sap quan tornarà!).
    Però bé, de moment estic salvada! ;)

    ResponElimina
  5. Jo tinc una de les meves teories polèmiques...

    Els homes necessitem muses però les dones cabron. Et falten cabrons a la teva vida?

    ResponElimina

Oh, benvinguts, comenteu, comenteu...! =) Comentaris com els vostres són el millor que pot passar a un bloc com el meu!