Escriure massa

A tots ens ha passat que algun cop hem 'parlat massa'. O almenys ens passa als que ens entusiasma parlar, molt i de qualsevol cosa. Sempre arriba aquell dia en què dius alguna cosa que no toca, que et deixa a tu amb el cul enlaire, o que ataca directament al receptor. Que pixes fora de test, vaja. Però bé, això en el llenguatge oral se sol perdonar, que ja se sap que la comunicació oral és ràpida i fluïda, i al cap i a la fi 'a las palabras se las lleva el viento', no? 

I què passa quan els problemes te'ls porta una cosa que has escrit? Un escrit, ja sigui real o fictici, està mastegat i meditat. Fet a consciència. No pots dir 'se m'ha escapat'. En general, els que passeu per aquí sou gent que escriviu. Alguns molt, altres poc, però tots escriviu alguna cosa. Potser molts de vosaltres heu experimentat algun cop la por a què 'allò' que has escrit, que t'ha sortit de l'ànima, i que has posat al paper amb les teves millors paraules, sigui llegit per 'aquella persona'. 

Bé, doncs això m'ha passat a mi. Un relat potser massa explícit, potser massa autobiogràfic, ha caigut precisament en les mans de qui no havia de caure. I encara rai que només l'ha llegit una persona, perquè podria haver estat força pitjor. Potser és un text que vaig escriure més per mi que per ningú altre, on intento parlar i explicar veritats incòmodes a ningú més que a mi mateixa, o a la meva gent més propera, o a qui no em coneix de res. Però fa temps que se'm va escapar de les mans, i sembla que ha donat més voltes de les estrictament necessàries. 

I al final, quedes amb molt mal cos. Perquè tot i que jo segueixo convençuda i orgullosa del que vaig escriure, sé que ha resultat altament ofensiu per qui l'ha llegit. I no és gens agradable.