Doncs sí, ja he arribat a París. Una arribada molt poc glamurosa. Tan poc, que inclou una tifa humana en un ascensor de la RER (els trens de rodalies d'aquí), pastosa, pudent, i mig embolicada en paper de diari -a mode regalet- que he hagut d'esquivar amb una maleta de vint quilos a cada mà. I també inclou la impossibilitat (o la meva inutilitat per) aturar un taxi al centre de la ciutat, i acabar arribant a la residència empalmant l'autobús 83 amb el 27. I descobrir que, després de mesos de paperassa prèvia, ara em falten un munt de coses que no sé ni què són.
Amb els ànims pels terres (però amb molta gent disposada a pujar-me'ls) i el físic destrossat d'anar amunt i avall, per avui en tinc més que suficient canviant la plantilla d'aquest bloc (la puliré detalls més endavant) i escrivint quatre ratlles per dir bona nit a tothom!
Carai, quin canvi de look! Llegint la carta del post anterior m'he emocionat jo i tot!
ResponEliminaNo pateixis si les coses s'han torçat, si no han sortit com esperaves. Deixar volar el cap sovint ho te, això: després ens estampem. Més endavant segurament et trobaràs en situacions que no havies ni imaginat, però que seran reals. I genials!
Molts ànims en l'aventura!
Ja ets a lloc! Home, potser no ha estat el millor dia de la vida, però què volies, conquerir Paris només arribar? Pensa que d'ara endavant la cosa només pot anar a millor. Treu-te el cansament de sobre, i demà serà un altre dia, que segur que de paperassa encara n'hauràs de fer molta!
ResponEliminaMolt maca la plantilla, coses de la vida a la francesa, hehehe. Ho veus, ja t'estàs adaptant al teu nou medi...
Una plantilla molt maca i una capçalera preciosa que ja ens posa en situació...
ResponEliminaTot s'arreglarà, segur! Mica en mica...
Una abraçada i fins aviat
Hosti! No et feia a Paris... Potser per això no respons els emails? T'ho puc escriure en francès, si tu veux! ;-)
ResponEliminaEN fi, que has de tancar el Renga Veïnal (un verset de res) i el conte del nostre replà de les Històries veïnals. Podràs entre tanta caca francesa que has d'esquivar?
Si ja has arribat i estàs sana i salva no et pots pas queixar que pensa que t'haguessin pogut passar mil coses, i una tifa tot plegat no és res! El canvi de look del blog realment respira molt aires francesos, amb les centelles brillants.
ResponEliminaBonne nit et doux rêves!
El nou look del blog és molt xulo, ànims per la paperassa, que sempre és un pal (és que treballo a l'adiministració :-) i bonne chance! (quina temptació dir cosetes en francès...)
ResponEliminaTot plegat es tracta d'una tàctica preconcebuda perquè a partir d'avui les coses surtin millor que ahir ;-)
ResponEliminaNo et perdis el chateau de Vincennes i el parc del voltant, llegeix Dumas més que mai i, sobretot, no facis dels consells de ningú, jajajaja!
Oh!! t'anava a dir el mateix que en MAURICI!! :-)
ResponEliminaEl primer dia ha estat complicat perquè així, a partir d'ara, tot anirà a millor!
La nova imatge del blog, molt maca :-)
els començaments mai són el millor, no t'espantis i endavant.
ResponEliminaQuin regal més maco!!! Però no pateixis que com sortia al Tintin 'tot va bé si acaba bé' (frase agafada de les lleis de Murphy i millorada: 'si una cosa va malemnt sempre és susceptible d'empitjorar')
ResponEliminaMolta sort en aquesta nova etapa i si pots escapa't a pujar alguna muntanyeta (que no sé si n'hi han gaires per allà a prop), ja has fet l'entrenament a la Pica d'Estats.
Laia, moltes gràcies! M'alegro que t'hagi agradat la carta del post anterior. Sí, les coses no són sempre com un les espera. Els primers dies aquí m'han sorprès a mi mateixa, per com he estat, però ara ja tot es va posant a lloc.
ResponEliminaXeXu, perquè no!? Vidi, vini, vinci! Com deien els romans... però no, no, aquí no he conquerit res. Si m'hi deixen viure tranquil·la, ja en tindré prou.
Carme, gràcies de nou. M'alegro que t'agradin els canvis de plantilla. Encara hi ha cosetes per retocar, però ja ho aniré fent tranquil·lament. El primer és passar-me per les vostres cases a treure el cap, que us tinc abandonats i em sap greu!
Veí, ho sé, ho sé! Ho tinc present, però és que no paro quieta. Ara que ve el cap de setmana (i no es poden fer tràmits ni burocràcia) intentaré posar-me al dia de tot. Sento el retard, però és que el renga i la història del replà han arribat en el pitjor moment!
Barcelona, he arribat i de moment ja he sobreviscut quatre dies sencers aquí. Clar que ara em sembla que hi porto quatre mesos, però no, no... només quatre dies.
Gemma Sara, la paperassa ja es va aclarint, poc a poc! M'alegro que t'agradi la nova plantilla, aviam si l'acabo de retocar properament! Merci!
Maurici, tens tota la raó del món. Els dies van millorant a poc a poc, i ja res no sembla tan horrible com el primer dia. Intentaré fer-te cas (excepte en això de seguir consells, perquè clar, llavors no podria fer-te cas), però de moment he començat la meva integració menjant crêpes de xocolata!
Assumpta, gràcies!! =)
Garbí, això m'ha quedat claríiiisisisissim! Però les coses van millorant. Moltes gràcies!
Albert, no em diguis això, home! Que si les coses van malament, el que han de fer és millorar, no fotem! =P Moltes gràcies i... nosé si faré massa muntanya per aquí. Només m'he portat unes trekking quechua cutrilles, que com a molt serviran per recórrer el Bois de Bologne... Hehehe!