És diumenge, m'he llevat a les tantes, però és que tampoc tenia res gaire urgent a fer. Bé, sí, tenia intenció d'arreglar l'habitació que ha quedat cap per amunt aquests últims dies, fer una rentadora de roba blanca (Heu vist? Separo la roba i tot!) i baixar a comprar una mica, que avui les botigues estan obertes i demà estaran tancades. També tenia pensat començar-me a mirar el temari dels seminaris de demà. Però vaja, res que no fos aplaçable. Així que no he fet res, res de res. Ni tan sols he sortit de casa. El terra està força brut, i com que és groc es nota moltíssim. La cuina fa llàstima, i quasi no em queden coberts nets. Tot està desendreçat i no us explico el que tinc damunt la taula perquè em fa vergonya. Desídia total. Bé, menteixo: almenys he desinflat el matalàs (però no l'he desat) i he posat els llençols a la bossa de la roba bruta, però això amb prou feines compta!
És el primer grau de desídia, la procrastinació. Ho faré demà, de debò. Sí, clar, no t'ho creus ni tu, però si demà tens pràctiques al matí i quatre hores de classe a la tarda! Bé, doncs demà passat o l'altre, que tinc totes les altres tardes lliures! I així, anar aplaçant. Si demà la cosa no millora, passarem a grau dos. Ja m'ho conec, ja. Però aquí encara no m'havia passat. Esperem que no sigui aquest el cas, aviam si espavilo. Però em fa taaaaanta mandra...
Espera, un moment... començo a sentir quelcom... una força, un magnetisme... alguna cosa fa que comenci a tenir ganes d'apropar-me a l'escombra, agafar-la amb afecte i delir i començar a arraconar cabells caiguts i borles de pols... sí, potser sí que m'hi poso, va!
(ja us ho explicaré, si m'hi he posat o no...)
(ja us ho explicaré, si m'hi he posat o no...)
Això de la procastinació em sona, em sembla que és amiga meva....fa mandra molta però si no et queden coberts nets no tindràs més remei que posar-te a la feina..au vinga que en un tres i no res serà fet!
ResponEliminaAprofita, dona, aprofita aquest impuls sobtat! Com més t'ho penses més mandra fa!
ResponEliminaJa ens explicaràs com t'ha anat, a quin nivell estàs de procrastinació! Que això va a dies! Al menys jo. Un dia procrastino molt i un altre poc o gens. Gens, gens? potser exagero, sempre una miqueta!
Doncs jo discrepo. Si una cosa em va quedar clara de la religió (que no he estudiat mai) és que el setè dia va descansar (i probablement mirar el futbol). Per tant, demà serà un altre dia, tu, que diumenge fa molta mandra fer qualsevol cosa, ja prou pena tenim d'haver de tornar a la feina el dia següent. I si no descansem avui, quin dia ho farem?
ResponEliminaNo passa res per haver de netejar un cobert abans de menjar alguna cosa.......es diumenge i per això el varen fer.
ResponEliminaUll no agafis massa enbranzidz per fer la feina
Hòsti, i ens deixes amb la intriga... Bé, ja ho descobrirem més endavant.
ResponEliminaJo de procastinació no en tinc, jo el que tinc és vagància. Sempre li he dit així...
(Ei, acabo de buscar-ho al DIEC i vagància també existeix!)
Què, què, què... t'hi has posat? Mira, jo aquesta setmana no he aconseguit ni un dia (ni un!!!) que no hi hagués plats, gots o coberts a la pica per a rentar... (no tinc rentavaixelles... sóc raret). I jo me'ls mirava i deia, vaaaa, avui sí, però res.
ResponEliminaTotal, que ahir a darrera hora s'apunten uns amics a veure el Barça a casa meva... i llavors ja em tens corrents a netejar tot el terrabastall de la pica! ... i reconeixeré que fins i tot vaig haver d'airejar un xic la cuina... és que els plats del fons de la pica ja portaven alguns dies! (anava rentant els més superficials... un desastre, vaja).
Tu no saps que hi ha una cosa que es diu 'la llei dels diumenges' i que precissament indica que els diumenges poca cosa s'ha de fer.
ResponEliminaI els diumenges de tardor i hivern, i si és per la tarda, encara menys…
;)
Doncs bé, finalment el meu marit m'ha convençut que acabi de posar a l'àlbum les fotos de les vacances a Holanda de fa CINC ANYS (no és broma, t'ho prometo)
ResponEliminaVaig començar a posar-les als pocs dies de tornar fins que me'n vaig cansar i... ja ho faré demà, la setmana que ve, l'altre... i CINC ANYS!!... El pitjor és que durant aquests cinc anys els àlbums i els sobres amb les fotos han estat sempre damunt d'una taula...
Aquest cap de setmana m'hi he posat i he avançat una mica, però ara està TOTA LA TAULA desendreçada amb àlbums oberts, retalls de fotos, sobres, papers per fer els lletrerets, dos guies d'Amsterdam i Holanda (perquè alguns llocs ni recordo on era)... aisss
Doctora, és greu? :-)
Ufff...procrastinació! Per desgràcia em sona massa...però estic d'acord amb el que diu en Carquinyol, els diumenges ja n'hi compten, perquè ja estan fet expressament per no fer aquestes coses que fa tanta mandra fer!!!
ResponEliminaAh, i segueix separant la roba blanca, i vigiiiila molt que no se't coli res vermell, que no fa cap gràcia trobar-se amb una magnífic ventall de roba rosa.
ASSUMPTA, cinc anys, mare meva!!!
Sí, sí, cinc anys... suposo que com van ser les darreres vacances que vàrem poder fer, el meu subconscient ha volgut allargar els seus efectes (hehehe ostres, com a excusa és psicològicament bona, eh?) :-))
ResponEliminaJo vaig veure el cel obert quan ens vam posar el rentaplats, rentar plats era el que em feia més maaaaaaaandra del món. Ara em fa mandra carregar-lo i descarregar-lo però ja és una altra cosa. Sí noia, un moment o altre t'hi has de posar, però ho podies haver deixat per dilluns, o sigui per avui, ho has fet??
ResponEliminaJa només em falta La Haia :-DD
ResponEliminaCaram, caram... he observat un estrany fenòmen (en realitat, me l'han fet observar). En general, les dones m'animeu a fer la feina, a posar-m'hi, a deixar alguna cosa feta... és una tendència femenina. Però és que TOTS els homes (excepte l'MBosch, que no es manifesta) m'aconselleu que gaudeixi del diumenge i no faci res!! Quina barra!! Hahaha... si és que està clar... Em penso que ara que m'estic tornant mestressa de casa (per no dir maruja) tocarà fer un post sobre les feines de casa, quines fan més mandra i qui fa què... Ah, us infromo que al final vaig optar per un terme mig, i vaig fer l'imprescindible per sobreviure (passar l'escombra i fregar plats). La resta, ja ho aniré fent durant la setmana!!
ResponEliminaElfreelang, de fet, em sonava haver-ho vist al teu bloc (jo no coneixia aquesta paraula, fa unes setmanes!), però tot i que ho vaig estar buscant, no ho vaig trobar pas... Pot ser? Ah, i res, al final vaig respectar que diumenge és el dia del senyor i només vaig fer el mínim per sobreviure!
Carme, a mi no em costa gens deixar les coses per demà. Però gens, he! Sóc molt desastre, en aquest sentit... al final vaig aprofitar "l'impuls sobtat" i vaig passar una mica l'escombra i vaig fregar plats... quin remei!
XeXu, aquí l'Elfreelang i la Carma currant-s'ho per animar-me a fer feina... i tu vas i em dius que no faci res! Molt bonic, no? Ai, ai... em penso que tu, de les tradicions religioses, només agafes la part que et convé! =P
Garbí, un altre que m'anima a no fer res... Hehehe!! Com sou!
MBosch, és que ara m'estic tornant molt fina i dic les coses pel nom precís! Hehehe! És broma, normalment en tinc MANDRA, així en majúscules... el que passa és que fa poquet que conec la paraula "procastrinar" i em fa una certa gràcia...
Porquet, ja passen aquestes coses!! Però a mi em va de conya, haver de rebre una visita i llavors posar-m'hi com si m'hi anés la vida. I ho deixo tot net com una patena!! Això són manies que m'ha contagiat ma mare... que la casa ha d'estar perfecta si vénen convidats. Però bé, em serveix per espavilar, així que no em queixo. Algú vol venir a fer un cafè a París?? (aviam si així...)
carquinyol ja que parles de diumenges, diré que jo odio particularment els diumenges de quedar-me a casa més sola que la una, sense res a fer en tota la tarda... Però els diumenges amb companyia són genials, eh!
Assumpta que deu haver hagut de fer el Josep Lluís per convènce't? Hehehe! No et preocupis, jo faig coses similars... com endreçar els apunts del primer semestre de 4t, i de camí trobar-ne un munt de 2n escampats i desendreçats, i entaforats en qualsevol racó... ;) Ànims amb el teu àlbum d'Holanda! Ja que hi estàs posada, podries rescatar alguna foto de tulipes o molins i penjar-la al bloc, no? ;) (quantes fotos hi ha de la Haia?).
Ah, i afegeixo... vaig anar a Equador l'estiu del 2008 i des de llavors que penso que algun dia faré una tria de fotos i les portaré a revelar... de fet, fins i tot m'ha dit ma mare que ja m'ho fa ella, però no l'he deixat!
Gemma Sara, i tant fregar plats és una cosa que fa mandra... però em penso que a mi em fa més mandra carregar i descarregar el rentaplats a casa que som tres, que fregar els meus plats aquí que només embruto jo...
Unes cinquanta fotos de La Haia (encara anava amb "carrets")... Prometo proper post "holandés" :-)
ResponEliminaT'has oblidat de mi? :( Heheh, tranquil·la, que amb tants comentaris és ben fàcil oblidar-se'n algun.
ResponEliminaAssumpta, ara ens has fet venir ganes de veure un post de les vacances a Holanda! ;P
pd: He esborrat al comentari anterior que he vist una falta!
Barceeeeeee!!! Em sap moltíssim greu! M'he quedat de pasta de moniato quan he vist el teu comentari, no entenia res! Quin deastre!! Ni que tingués jo 50 comentaris per post... Ains!!
ResponEliminaRes dona, que suposo que teniu raó amb això dels diumenges, però a mi quedar-me sola a casa un diumenge a la tarda sense fer res, em mata bastant. Uf, i encara no he posat la maleïda rentadora. Aviam si ho faig avui... ja vigilaré amb això que dius del vermell!! =)
Gràcies i perdona'm, de debò!
D'acord, noies, Yáiza i Barcelona, us faré aquest post i us el dedicaré a les dues :-))
ResponElimina