Aquest post ve arran d'un parell de fets recents. D'una banda hi ha la descoberta de la meva nova faceta de "Yáiza-mestressa-de-casa" durant les 3 setmanes que porto fora de casa. Vivint amb els meus pares, no feia pràcticament res de les tasques de la casa, i ara em trobo que he d'anar a comprar, cuinar, rentadores, fregar plats, escobrar, fregar el terra, la cuina, el bany... tot per mi!! I que a més, sóc una mica maniàtica i m'agrada que les coses es vegin ben netes, encara que no hagi de venir ningú a veure-ho. O sigui que contra tot pronòstic he trobat que tinc un punt de maruja molt curiós, que fa que tot sovint sorprengui la gent propera parlant de les feines que he de fer, del preu del menjar i del litre de sabó de plats, i de si les mantes que venen aquí són millors o pitjors que les d'allà...
I l'altra fet, són els comentaris rebuts a l'últim post, que semblen posar de manifest unes clares diferències entre homes i dones a l'hora d'encarar les feines domèstiques. Així què, som o no som en ple segle XXI? Nois i noies, homes i dones que viviu sols, manifesteu-vos: feu la feina quan toca? De grat? Quan no hi ha més remei i de mala gana? I persones que viviu aparellades o en família: està ben repartit? Feu les feines plegats, o cadascú s'encarrega del que li fa menys mandra? (Espero que aquest post no trenqui cap matrimoni, eh!)
I per tothom: quina feina us fa més ràbia i quina feu més "de gust"? Quina no podeu suportar que no estigui feta quan toca?
Va, començaré jo: em fa moltíssima mandra fer rentadores, potser perquè he de baixar a la bugaderia de la planta baixa, i perquè no puc controlar el que triga la secadora... així que vaig baixant a mirar com va cada 20 minuts! Un rotllo! En canvi, no em sap gaire greu haver de fregar plats, ho acostumo a fer mentre es fa el menjar... Cuinar més aviat m'agrada, compensa molt! I el que no suporto és que el terra es vegi brut fins i tot després d'escombrar i fregar... és que és groc i es veu tot, tot!
Dona que viu sola (amb un gat, xò encara no ha aprés res de bo, el pobrissó!). No. Di de conya fer les feines de casa. I de fet, faig el mínim i imprescindible.
ResponEliminaDe fet, reconec (per molt malament que quedi) que si pogués mantenir-ho tindria algú que m'ajudés a tenir la casa presentable. Però com que no m'ho puc permetre i hi ha moltes coses per davant que he hagut de deixar de fer x el fet de viure sola... sé que trigaré (o mai tindré) algú que m'ajudi amb les tasques de casa.
Què em fa més ràbia? buf... és que no sé per on començar. Crec que fer els vidres. En tinc tants i son tan difícils de rentar....
Més de gust? potser una tasca molt poc apreciada. Planxar. M'agrada fer-ho els diumenges a la tarda, veient una peli. Em relaxa. Mira, rareses d'una. (el problema és que no ho puc fer molt sovint i se m'acumula massa roba).
I amb què gaudeixo i molt? amb les plantes del petit balcó i cuinant (quan vé a sopar gent, doncs per mi sola, em fa mandra)
A mi, de les feines de la casa no me n'agrada CAP, ni una... o bé, podria dir que m'agradava cuinar i no se'm donava malament, però això era quan vivia a casa els pares perquè jo no rentava els plats. Ara, com els he de rentar jo, i no m'agrada gens fer-ho, doncs miro d'embrutar el mínim i, per tant, no m'entretinc cuinant massa.
ResponEliminaA mi m'agradaria no fer res... Passar el dia al Viena, menjar amanides i entrepans, prendre el tallat amb les pastes que regalen i llegir un llibre darrera l'altre.
Al vespre tornar a caseta, seure al sofà, mirar un partit del Barça amb victòria i, després, a fer nones :-))
Jo sóc un home que viu sol i les feines de casa se li fan moooooolt costa amunt. Responent a la teva pregunta, les faig quan no hi ha més remei, i intento tenir-ho arreglat quan ha de venir algú, que no és massa sovint. Com diu la rits, el gat no col·labora gens el tio, al contrari.
ResponEliminaDe feines més odioses, la que menys m'agradava era planxar, així que ho vaig deixar de fer. Rentar plats em sembla fatal, però s'ha de fer. Reconec que no ho faig tan sovint com hauria... I la feina que no puc suportar que no estigui feta... tenir el reader a zero. Uf, això sí que no, eh? Si el reader no està a zero és fatal.
Jo visc en parella, les feines de casa queden repartides així més o menys, però també s'ha de tenir en compte que ell treballa fora de casa moltes més hores que jo i així anem fent sobre la marxa. Jo més que ell. A mi no m'agrada gaire fer la feina de casa en general, netejar em fa mandra, en canvi la roba i la cuina no me'n fa tanta. I no sóc gaire maniàtica... faig les coses quan cal fer-les però si em convé que la feina s'esperi, també s'espera. Tenia una tieta que sempre s'havia quedat a casa i dedicat a la feina de casa i deia "No hi ha res que s'esperi tant com la feina" Doncs sí, a vegades la faig esperar. I s'espera, tu! Cap problema. Porto molts anys fent de mestressa de casa i hi ha algunes coses que ja tinc molt automatitzades o ben organitzades. Només vaig a comprar un cop per setmana i prou. Faig el llit de seguida que em llevo, fins i tot abans de dutxar-me... no sé coses que ja ni me les he de rumiar quan i com... ja surten soles... que són 40 anys de fer-les! Ah! I planxar tampoc em fa gaire mandra... també ho trobo relaxant com la rits. Alguns cops mentre planxava escrivia poemes de memòria. AQuan acabava els escrivia en paper o a l'ordinador. Ara fa molt de temps que no ho faig.
ResponEliminaNosaltres ens repartim força la feina, tot i que ella fa mes el dins i jo el fora. la feina que mes m,agrada es planxar......planxar el llit amb la propia esquena i el que no soporto es la nevera buida......:-) el dames pot esperar.
ResponEliminaLes feines de casa és d'allò més desagraït que hi ha, perquè just quan acabes de fer-les ja veus… que has de començar de nou !!
ResponEliminaEl que menys m'agrada és la planxa (per molt que m'hi posi sempre em queda alguna arrugueta) i el que porto més bé netejar vidres i finestres, posar i guardar el rentaplats i netejar la vitroceràmica.
Compartim tasques amb una senyora molt amable que planxa de meravella, jo odio estendre la roba i desestendre-la i no em fa res endreçar la cuina, perquè és molt agraïda quan està neta.
ResponEliminaJo visc en parella i crec que les tasques estan repartides equitativament, però hauríem de preguntar a la meua dona que potser, diguera que no.
ResponEliminaLes tasca que més m'agrada?, cap. La que menys?, totes. La que no puc suportar que no estiga feta quan toca?, que tires mà al paper de vàter i no només estiga el cartró buit.
on dic "no només estiga el cartró" volia dir "només estiga el cartró".
ResponEliminaHola Yáiza! Gràcies per la visita!
ResponEliminaA casa som 2 + gat. El gat, evidentment, no fot brot. I dels dos... un defuig totes les feines excepte fer el llit i els plats. I l'altra s'estira els cabells només de pensar en tot el que queda per fer... i 2 dijous al mes ve una senyora a netejar. Si no, seria motiu de cese. O de divorci.
Preferències: jo sóc de cuinar i de rentadores. Odio la planxa. I la resta... doncs si s'ha de fer es fa...
ResponEliminaDoncs a mi em toca contestar a l'apartat de "persones que viviu aparellades o en família".
ResponEliminaMira, a casa, pare i mare fan les tasques per igual i els fills (jo i la meva germana) doncs col·laborem. Algun dia faig el dinar, paro taula, trec la pols, em faig el llit cada matí (cosa que la Clàudia ja no té tan aplicada), etc.
Bé, això de col·laborem ho hauria d'escriure una mica entre cometes...
Mai em ve de gust fer les tasques de la casa i és per això que sempre que puc m'escaquejo. Les feines de casa són totes odioses i crec que si ens poguéssim permetre una d'aquelles senyores tan simpàtiques que les fan per tu la contractaríem.
La feina que em fa més ràbia? Et descric la situació: has estat fora tot el dia entre classes i música. Arribes a casa i has d'estudiar. Acabes d'estudiar, et tires destrossat al sofà i et criden: "No hi ha pa". Em vénen ganes de treure'm el permís d'armes. La que faig més a gust? Cuinar (molt de tant en tant).
MARCEL... ho sento... però... no hi ha pa.
ResponElimina;-)))
A casa som tres, però de les feines ens encarreguem bàsicament jo i la Fina, que també es molt amable i planxa de meravella, com diu la Carina. El que porto millor és estendre roba i el pitjor el tema plats (que ara amb el rentaplats ha millorat moltíssim, només falta inventar un màquina que es carregui i es descarregui sola). Bé, per ser justos he de dir que els millors espaguetis els fa l'home de la casa i que la Sara de vegades m'ajuda a parar taula.
ResponEliminaJajajaja, tinc els mateixos gustos domèstics que tu!!! La roba em dóna molta ràbia, fregar plats em té prou igual i cuinar m'encanta! Curioses coincidències, eh?
ResponEliminaAixó si, paritat total en les tasques de casa!
A casa en som quatre i... com dir-ho... si això fos el conte dels tres porquets, a mi em tocaria el paper de llop (endevina, doncs, què son els altres tres). No m'agrada netejar, però m'agrada veure les coses netes i endreçades i molt em temo que se n'aprofiten una mica i em deixen fer, per tant això de repartir tasques, el que en diríem repartir... ho porto malament. :-(
ResponEliminaA mi el que m'agrada és un cop ja està tot ben net i polit...la decoració! Posar bé els coixins, organitzar els tes per colors, ordenar els llibres, plegar bé la manta del sofà, canviar les plantes de lloc....vale, això no acaba de comptar del tot, però també és feina de mestressa de casa! El que sí que faig amb molt i molt de gust és, un cop ja hi ha la compra feta, posar les coses bé al seu lloc, dins l'armari, la nevera...I no m'agrada gens gens planxar.
ResponEliminaAssumpta, hahaha, no cola, que m'estic menjant el crostó ara mateix! :))
ResponEliminaEp! Moltes gràcies a totes i tots, per haver participat tant i tant! M’ha agradat molt poder fer el tafaner i saber com funcionen les vostres cases per dins, en aquest sentit. Es veu clarament que hi ha una mica de tot, i he trobat coses molt curioses, com gent que odia les feines que són preferides d’un altre i viceversa. En un parell de casos us faig propostes de bescanvi de feines de casa (seria com un banc del temps domèstic), perquè encaixa el que odia un amb el que fa de gust l’altre! Em sap greu, però a aquests que heu manifestat que no us agrada fer res de res no us he pogut trobar cap solució, perquè clar, ningú està disposat a fer les feines d’altri gratuïtament! Au doncs, us deixo amb les respectives respostes i, altre cop, gràcies per la participació!
ResponEliminarits, ja comences criticant el teu company de pis felí... malament! Jo trobo normal que no t’agradin les feines de casa, i que “reconeguis” (i no crec que sigui dolent) que t’agradaria poder pagar algú que te les faci! Coi, fa mandra, és pesat i poc agraït... i ja treballem prou fora de casa! Així que no et sentis culpable, hehe. Ui, fer els vidres... els què? Jo aquí només tinc una finestra i no m’he plantejat mai haver-la de netejar, però ja t’ho diré quan comenci a ploure i em quedi feta un fàstic. I què curiós que et relaxi planxar, perquè tinc entès que és una feina àmpliament odiada. I que jo tampoc faré, perquè aquí no en tinc pas, de planxa! La roba ben estesa, i llestos. Però coincidim en el que ens fa gaudir. Jo estic descobrint que m’agrada cuinar i “currar-me” alguns plats. A part, tinc un test amb una planteta que vaig cuidant... és l’única companyia que puc tenir! **Per cert, fes un cop d’ull al comentari que li faig al carquinyol... =P
Assumpta, veig que tu també ho tens ben clar! Però escolta, si t’agrada cuinar i et fa ràbia fregar, que sol passar... ja saps que has de fer. Subornes al Josep Lluís i li dius que si vol un bon rostit de pollastre s’ha de comprometre a fregar després. Com ho veus?
Escolta, el teu planning de vida de persona rica està molt bé. Viena, menjar, llibres, sofà i Barça. Però no dius res dels blogs!!! On s’és vist?
Home que viu sol, altrament dit XeXu, no sé perquè sospitava que et feien mandra les feines de casa... potser perquè amb les hores que dediques als blogs és impossible que et dediquis a tenir la casa feta una patena! Hehehe! Escolta, els vostres gats són uns penques! Podrien ajudar a treure la pols, o alguna cosa...
D’entrada he trobat curiós que no t’agradés planxar, perquè la meva reacció ha estat “ah, però planxaves??”. He seguit llegint i ho he entès tot! Trobo que planxar és una feina completament estalviable, a menys que tinguis per costum posar-te camises o pantalons de vestir, vestir. Rentar plats, en canvi, per molta mandra que et faci, és imprescindible. Bé, en realitat podries utilitzar plats de plàstic o compostables, però... més val que no et doni idees! De totes maneres, acostumen a fer més mandra els trastos (olles, paelles i estris diversos) que els plats en si mateixos, no? I sí, també sospitava que la feina que t’absorbeix completament i no et deixa fer les altres és tenir el Reader a 0... quin paio!
Carme, trobo normal, i molt correcte que les feines quedin repartides també en proporció al temps que té cadascun. És força lògic, no? Coincideixo amb tu amb que la cuina no em fa tanta mandra, netejar me’n fa cada cop més, i la roba... bé, avui he fet la primera rentadora de roba blanca (o colors clars, vaja) després de tres setmanes. Havia anat... daixò... procrastinant una mica! Em fa gràcia la frase aquesta de la tieta. Sí, la feina espera, espera tant com calgui!! I mentre s’espera (perquè no marxa mai, eh) va creixent, de passada. Està molt bé, això que expliques de tenir les feines automatitzades, no te n’adones i ja està fet. Jo procuro fregar el que hi hagi a la pica abans d’embrutar més coses, o bé fer-ho mentre bull l’aigua, per exemple. (Continua a sota)
Fer-ho després de cada àpat, que estaria molt bé, em fa força mandra. Comprar un cop per setmana és el meu objectiu aquí. Però serà un viatge al supermercat i un altre a la fruiteria, almenys. Però no és greu, perquè està tot molt a prop! I com li he dit a la rits, trobo sorprenent que no us emprenyi planxar. No perquè a mi no m’agradi, que ho he fet ben poc, però és que és una feina que ma mare odia amb totes les seves forces... Se’m fa estrany que no molesti a tothom! I va, t’animo a tornar a escriure poemes de memòria mentre treus les arrugues de la roba...
ResponEliminaGarbí, això també passa a casa meva. Ma mare fa les coses de dins, i el meu pare les del jardí. Però no trobo que quedi gaire ben repartit en el cas de casa meva, francament!! I escolta, planxar el llit i trobar la nevera plena de coses bones ens agrada a tots, no?
Carquinyolet, això és veritat. Jo intento fer una cosa cada dia de la setmana, i quan arriba dilluns, tornem a començar! Així que mai ho tinc tot net, seria una pallissa monumental, i això que visc en un espai de 20m2. I el que més emprenya és la cuina... la deixes ben neta, sabent que el proper cop que cuinis tornarà a quedar tot esquitxat.
Escolta, et proposo una cosa ben pràctica: tu fregues els vidres de la rits i ella et planxa la roba!! Què, què, com ho veieu??
carina, benvinguda al Coses de la Vida, abans de res! Em penso que hi has arribat via el Llibre i punt!, oi? Està molt bé que pugueu tenir algú que us ajudi amb les feines de la casa (això és generar llocs de treball!!). T’aconsello una assecadora, tot i que segurament fa la mateixa mandra carregar-la i descarregar-la!! A mi estendre no em sembla molt pesat, però aquí on sóc ara no ho puc fer per falta d’espai. Així que tiro d’assecadora (i rentadora) de la bugaderia d’auto-servei... I sí, la cuina fa goig de tenir-la neta i endreçada, però dura poquíssim perquè tan bon punt tornes a cuinar, ja queda bruta! **Per cert, fes un cop d’ull al comentari i la resposta de la Gemma Sara.
Jpmerch, pregunta-ho a la dona, pregunta-ho!! Hehehe! Està bé que estigui repartit equitativament. Al meu parer no cal fer un full d’excel comptant quantes hores hi dedica cadascú a la setmana, ha de ser un repartiment senzill i que s’adapti a les altres responsabilitats de cadascú, no? Amb el teu segon paràgraf deixes ben clara la teva passió per les feines domèstiques... hehehe. Per cert, s’ha acabat el rotllo de paper de vàter! El canvies? =P (jo tinc el paquet de rotllos a costat mateix del vàter... així que si un dia estiro la mà i no n’hi ha, tindré un problema greu, voldrà dir que no hi ha ni un rotllo en tota la casa!)
Otis i tu i ell, molt benvinguts (tots tres, clar) al meu bloc! Em fa il·lusió que sigueu per aquí! Ostres, ja van tres gats que no foten brot... com ens hem de veure, els propietaris dels gats! Jo en tinc quatre, però s’han quedat tots a casa, a Rubí. Aquí no puc tenir mascotes, llàstima! Tot i que no em sap gaire greu no trobar pèls de gat per tot... Veig que aquí, el recurs de “senyora molt amable que ens ajuda” és vital per la continuïtat de la vida familiar! Hehehe!! Està molt bé, dona. Un dia, una professora meva amb qui tinc força confiança, em va dir que per aconseguir que un home ajudi en les feines de la casa, no s’han de muntar numerets d’escàndol. Que s’ha de ser subtilment persuasiva... i gastar molta psicologia! Ah, i cuinar està bé. A mi les rentadores em fan molta mandra perquè he de baixar a la bugaderia de la residència. Planxar, no planxo pas... i la resta... doncs es va fent!
MBosch, o ara et puc dir Marcel? No sabia que la M fos de Marcel! Hehehe!! Si em deixes, t’anomenaré pel nom de pila a partir d’ara. Ja veig que el repartiment a casa teva és força típic. És a dir, que els fills feu el mínim dels mínims, que és el que faig jo quan sóc a casa meva!! Ai! M’ha fet molta gràcia la descripció de l’escena del “no hi ha pa...”. Hahaha! Jo això m’ho vaig estalviar, perquè prop de casa no hi ha forns i clar, quan tenia la teva edat, no tenia pas carnet de conduir...
ResponEliminaDeixa’t d’armes, que no cal posar-se bèl·lic per una barra de pa, home! I ves cuinant, que és xulo, compensa molt quan t’ho menges i a més, és una gran arma secreta per conquistar noies! Ah, la Clàudia és més gran o més petita, que tu?
Assumpta, que bé que t’ho passes... hehehe! I Marcel que bé que et defenses! Menjant-te el crostó, el que està més bo! Però l’has anat a comprar tu o no?
Gemma Sara, això sí que és un clàssic... la mare i la dona de fer feines, i au. Bé, a la Sara jo crec que la podem disculpar, que encara és molt menuda, no?? Hehehe! Ja deia jo que em sonava això dels plats, clar, ho vas dir a l’altre post! Escolta, tinc una proposta: tu estens i reculls la roba de la carina i ella et frega els plats!! És un bon tracte, oi? Com ho veieu?
maria ostres! No seríem pas bones companyes de pis, llavors. Uns menjars excel·lents, la cuina prou neta, i muntanyes i muntanyes de roba per rentar... fatal! Hehehe! Sí, quina coincidència.
montse, ai, ai... aquest conte que m’expliques m’és familiar, clar que jo l’he viscut més aviat des de la pell d’un dels porquets. Em penso que qualsevol dia podries escriure un relat metafòric explicant això... Ostres, ara m’he recordat d’aquell vídeo teu de les senyores de fer feines que deixen l’escena del crim feta una patena! Hehehehe! Et dic el mateix que li deia a Tu, jo i l’Otis, als homes (i als fills) no se’ls pot convèncer de que col·laborin amb força bruta. S’han d’utilitzar bones maneres, psicologia inversa i mà esquerra, i subtilment... anar pressionant perquè facin coses! Hehehe, sembla que ho hagi fet tota la vida, oi?? Doncs no!
Barcelona m’enamora, en això estic d’acord! M’estalviaria el procés de treure la pols i fregar, si pogués. Però que quedi tot maco i ben col·locadet sí que m’agrada, hehehe. Sí que es feina, sí. Suposo que ens agrada perquè és senzill, no t’embrutes les mans, i dóna els resultats més visibles, no? A mi desfer la compra sempre em fa un pèl de mandra, però m’ho trec de sobre ràpid perquè mai és gran cosa, i les coses que necessiten nevera no poden estar massa estona voltant. Planxar? No planxis! Segur que t’ho pots estalviar!
Escolta, que dedicar-se als blogs és una feina a temps complet, eh? No puc perdre temps amb coses absurdes com treure la pols o netejar els vidres quan hi ha tans posts orfes que necessiten comentaris. Però bé, de moment els plats els seguiré rentant, amb tota la mandra del món, però millor no generar més residu. I sí, una època de la vida planxava, se'n diu pagar la novatada. Fins que les meves companyes de feina (les noies) em van confessar que cap d'elles planxava la seva roba i vaig pensar que no seria jo l'únic capullo que ho fes!
ResponEliminaJo crec que el meu marit de psicologia no hi entén pas. 9 anys d'insistir... i res de res...
ResponEliminaJo em sento totlament identificada amb el que has dit d'anar a viure sola i descobrir la faceta de maruja. I a sobre de maruja maniàtica, perquè a mi tb em va passar! cuianr i rentar els plats m'agrada i ho faig sense problemes. El terra i la pols també la vaig fent, i les rentadores igual. Però planxar no hohe fet mai, perquè amb les rentadores d'avui dia no fa falta. I pels vidres i les coses així més pesades com l'estractor, tinc una dona de fer feines que ve un cop cada dos mesos o aixi! aixxx quina mandra només de pensar en la feina que compoarta una casa. però val la pena viure sol, sens dubte! :)
ResponEliminaXeXu, això dels blocs no cola, noi! Que ens agrada a tots, mirar blocs!! Però bé, compensa el fet que paguessis la novatada... quina gràcia m'ha fet! Hahaha!!
ResponEliminaTu, jo i l'Otis, et diria "paciència"... Però si la paciència i la psicologia no han funcionat en 9 anys, potser que emprenguis mesures més consistens. Una vaga de mestressa de casa? ;)
Anna Griera, benvinguda per aquestes contrades! Hehehe, suposo que no és res gaire original, ens deu passar a tots, no? O potser hauria de dir a "totes"... Sí, viure fora de casa, encara que t'ho hagis de fer tot, compensa. Però jo preferiria que fóssim dos a repartir la feina! Què hi farem... després, quan a final de curs hagi de tornar, enyoraré la llibertat i fins i tot fregar plats, segur!