Ja sé que en realitat no tornes, si no que vens. Però no em puc treure del cap la cançó, així que la utilitzaré pel títol d'avui.
Des de fa dies o, realment, des que vaig arribar aquí, que m'he anat esforçant per tenir-ho tot a punt per la teva visita. El menjar que ens farà falta, els llocs que podrem anar a veure junts, i les coses que sé que t'agradarà trobar aquí. Perquè et sentis una mica com a casa, encara que ja m'has dit que serà la meva presència el que et farà sentir com a casa. Avui he dedicat la tarda als últims detalls: endreçar-ho tot, fer una mica de neteja, pensar on podràs deixar les teves coses i preparar-me jo. Físicament (en un patètic intent d'estar una mica més presentable per tu, encara que asseguris que no et cal), que mentalitzada ja fa dies que ho estic.
Últimament tothom parla de la calor, que ja s'acaba i de la tardor que està a punt de començar. Tu l'estrenaràs demà dia 21, de ple, aterrant a París vora el migdia. Aquí fa dies que fa fresca. Alguns dieu que allà també està refrescant, però segur que aquí més. No et deixis la jaqueta, ni algun jersei i mitjons. I que ni se't passi pel cap portar sabates obertes!
No sé si ho he dit algun cop, però sempre m'ha emocionat bastant presenciar escenes de retrobaments o comiats a les estacions de tren o als aeroports. Bé, demà, nosaltres en serem els protagonistes.
Benvingut!
Que emocionant, Yáiza! Només llegir-te ja m'emociono! Que tingueu molt bona trobada i que passeu uns dies fantàstics...
ResponEliminaDona, els retrobaments en estacions de tren o aeroports són de pel·lícula! Ser-ne protagonista ha de ser genial, així que espero que en gaudeixis molt i molt. I no només, és clar, dels dies que el segueixen també.
ResponEliminaA Paris fa més fresca que aquí, dius? Això m'interessa. Ja que aquest estiu no ha estat gran cosa de calor, el següent segur que ens morim, i caldrà buscar un lloc on emigrar!
Quin post tan bonic! Segur que després d'una mica més de dues setmanes sense veure-us deveu tenir moltíssimes ganes d'estar junts, així que el retrobament serà dels xulos!! Aiiii...només de llegir-te ja m'emociono jo hi tot! La distància també té coses bones, ja em diràs si no és maco ara posar-se el dia de tot!
ResponEliminaQue vagi molt bé!
fins i tot t'excusarem si no publiques res en uns dies...per tal de que puguis fer amb tranquil·litat la feina enderrerida....posa't al dia....;)
ResponEliminaDonar la benvinguda amb aquest apunt és per arribar a lloc i no girar cua mai més.
ResponEliminaA gaudir de la visita i del retrobament!! Ja voràs (igual ja els has notat) què roïns i dolços són els nervis de l'espera!
ResponEliminaUn bes i un abraç!
Què maco és l'amor! :-) Es nota que ho has escrit amb tanta il·lusió!!... i el paràgraf final és preciós! :-)
ResponEliminaoooh!!! que xulo!!!! és clar que si, a gaudir de cada instant!!!
ResponEliminaEls retrobaments sempre són agradables i et transporten lluny, on el món per un instant sembla parar-se!
ResponEliminaQue vagi molt bé!
Carme, moltes gràcies, de debò! Ha estat molt bé retrobar-nos "tan aviat" (encara queden molts mesos per davant...), però així és més fàcil veure que hi seguim sent, malgrat la distància...
ResponEliminaXeXu, sí, és emocionant ser el protagonista dels retrobaments. Molt. Però no em va fer tanta gràcia el comiat, ja t'ho pots imaginar! Vaig fer el camí de tornada de l'aeroport submergida en un llibre d'aquests que has ressenyat tu... hehe! A París teòricament fa més fresca, però ara se'ns apropen dies calurosos per l'època de l'any. Se suposa que hem d'arribar a 28ºC. Jo passo de sortir al carrer!
Barcelona, si que ens hem enyorat, i hem gaudit molt dels dies junts. Però la distància no té CAAAP cosa bona, ja t'ho dic ara!! ;)
Garbí, ja veus que m'he pres el teu "permís" al peu de la lletra... inactivitat total fins avui!
òscar, doncs el tio ha marxat cap a Barcelona! Ni el post no m'ha servit per convèncer-lo... Quina barra, no? =P
maria, són talment com ho dius... roïns i dolços alhora! Gràcies!!
Assumpta, m'alegro que t'hagi agradat... i sí que és maco, sí! Il·lusió no me n'ha faltat, per la visita. Tornar-me a trobar sola, ja no me'n fa tanta, però què hi farem...
rits, gràcies! Aquesta era la idea, gaudir de cada instant... i ho hem fet tant com hem pogut.
Judith, la veritat és que sí. Per uns dies va semblar que allò eren unes vacances de parella i no una visita al lloc d'erasmus... clar que la visita de rigor a l'ikea i als supermercats, trencava una mica l'encant! ;)