Mai he estat allò una noia que diguem, grossa, grossa, però mai he estat tampoc una noia que diguem... prima, prima. Suposo que, en general, la major part de la meva vida (des de la pubertat), he sigut la típica noia a la que "li sobren uns quilets". Entenent "uns" com a quantitat variable segons els puja-i-baixes de la temporada.
Aquests darrers dies he estat xerrant força amb una amiga, i parlant sobre l'estiu i els modelets que voldrem lluir ha sortit el tema recurrent primavera rere primavera: hauríem de fer l'operació biquini! (ningú s'espanti, només pretenem treure'ns de sobre els quilets acumulats durant els mesos d'hivern, aquells que protegeixen del fred i que són proporcionats per torrons, neules i àpats consistents, i evitar que les cervesetes i els gelats els mantinguin).
Al final la cosa ha quedat així: les dues volem perdre al voltant de 5kg d'aquí al Juliol, així que un cop arribi el dia senyalat (8 de Juliol), comprovarem pesos. Cada quilogram perdut és 1€ que va per l'altra. Cada quilogram guanyat és 1€ a pagar. Evidentment, si les dues perdem el pes, doncs no hi haurà intercanvi monetari i tan contentes amb els nostres tipets. Si les dues ens quedem igual... doncs pitjor per nosaltres.
Així que... rellotges a zero: tenim dos mesos llargs i 5kg a rebaixar. La recepta? Menjar bé i fer exercici! (ai, quin patir... hahaha)
PD: Arribat el dia, ja us diré si ho he aconseguit o no. Bé, si ho he aconseguit ho diré. Si no dic res, més val que no pregunteu, eh!
Hahaha, quina gràcia la frase del final! Tens sort que les coses s'obliden i que d'aquí dos mesos segurament no ens recordarem d'aquest post (tret de l'Assumpta, compte!), i no preguntarem. Però bé, et desitjo sort, que jo també m'hi vull posar, ja que em podria definir com tu ho fas al principi... però avui parlem de tu! Ànims, i a menjar verdureta... cosa que jo no faré, ja t'ho dic ara.
ResponEliminaM'encanta el primer paràgraf. És una mena d'autodescripció ben senzilla però tan divertida!
ResponEliminaEhem... saps quin remei hi ha per a perdre pes de forma efectiva?... acabar aquestes "mitges" que fas per alguns parcs! Sí! Fora conyes, el córrer és una de les activitats físiques que, a part de baratíssimes, ajuda i molt a cremar calories i perdre pes.
No conec ningú que no corri que no hagi perdut pes (jo inclòs). Això sí, s'ha de ser una mica regular... i allargar un pelet aquestes mitges!
Vinga, ànims!
Ostres, m'has fet pensar en mi mateixa!! :-))
ResponEliminaMai he estat una persona "grossa" ni "prima", però si amb certa tendència a "potser em sobra una miqueta".
De petitona era normal... de preadolescent ja tenia aquesta tendència a guanyar una mica de pes... però després, d'adolescent i primera joventut em vaig aprimar (o vaig créixer, ves a saber hehe... tot i que no sóc gens alta) i estava ben bé dins el meu pes :-)
Després, a conseqüència d'uns medicaments vaig guanyar bastant de pes, però tampoc vaig arribar a estar molt grassa... i, a partir de llavors, ara dieta, ara perdo, ara guanyo, ara perdo...
El meu problema actual és que tinc artritis psoriàsica (però no tinc psoriasis, eh? curiós... res, cap símptoma, tot i que tinc cosins segons per part de pare que sí en tenen) i, amb aquesta simpàtica malaltia, l'excés de pes em va fatal.
Fa uns anys, quan estava "una mica passadeta", el reumatòleg em va dir que m'havia d'aprimar i em va dir "cinc quilos" i jo vaig dir "només?" i em va dir "per començar, cinc"... amb la qual cosa jo vaig deduir que els cinc eren molt necessaris però que després, miraríem d'aconseguir baixar més.
La següent vegada que hi vaig anar, passats uns mesos, n'havia perdut set i mig :-) i ell ja no em va dir res més.
Jo tinc la sort que, quan faig dieta, m'aprimo (que hi ha gent que li costa molt)... llavors em sento feliç i començo a menjar tot el que no es pot menjar... m'encanta picar entre hores i tal ;-)
Doncs bé, els darrers anys, es va acabar la pila de la bàscula i jo, tot i ser conscient -la roba és un clar indicador- que anava recuperant pes, tampoc pensava que fos "tant"... i no li comprava pila nova... Fins que un dia, fent una mena de juguesca d'aquesta teva amb la teva amiga, però jo amb la meva germana, vaig comprar la pila a la bàscula i... HORROR!! Havia recuperat els set quilos i mig i encara n'havia guanyat algun més!!
Llavors, empipada amb mi mateixa, vaig dir "ara en perdràs dotze"... I, ostres, ho vaig aconseguir!! :-))
Sincerament, no crec que se'm noti que n'he perdut dotze... perquè, ni abans em semblava que me'n sobressin tants, ni ara crec que es vegi tanta diferència... Si que és nota que n'he perdut, i tant! però jo diria que sembla com si fossin set o vuit...
En fi, de tant en tant miraré de fer una setmaneta de bondat per anar mantenint ;-))
Molta sort amb la teva dieta!! Ah!!... i jo em vaig posar un marcador de pes al blog, eh? A veure, a veure!! Valentia!! :-DDD
heheh, m'encanta aquesta jugesca!! Jo també em descric igual que tu, i també sempre quan em veig a les portes de l'estiu penso: venga!! a fer exercici que a l'estiu vull lluir bikini!!_ però després...... un s'aconforma amb el que té! hehehe!
ResponEliminaSort amb la dieta!!! segur que ho aconsegueixes!!!
Jo crec que partim d'un error quan quantifiquem la pèrdua de pes necessària. Per què cinc quilos i no quatre o sis? La cosa és molt més complicada del que sembla. No sóc cap especialista en la matèria, però et posaré un exemple personal. Jo sóc prim i mantinc el mateix pes amb un marge d'un quilo o dos des de fa més de trenta anys, no obstant això, cada vegada em cal més una operació bikini, i no sóc dels que gaudeixen de panxeta, però la manca d'exercici físic de moderat a intensiu, com quan era més jove, fa que el cos, a la vista si més no, estiga demanant constantment un canvi radical.
ResponEliminaLa meua opinió és que cal fer més exercici, menjar de tot amb moderació, i no fixar-nos un pes que el més probable és que no ens pertoque.
XeXu, au doncs, tots amb l'operació bikini, visca! Fer bondat costa molt, molt, no sé si ho he dit mai, però a mi m'encanta menjar bé (i bo!). I casualment les coses bones... són les que més engreixen! Snif...
ResponEliminaPorquet, la idea ja és aquesta... tornar (sí, ja havia parat) a córrer. Saps què passa? Que fa setmanes que plou més de la meitat dels dies, i clar, pluja i córrer no són amics meus. Així que ho vaig aplaçant, aplaçant... però va, demà diu que no plourà, i me n'aniré a fer una mitja!
Assumpta, doncs mira, jo vaig fer la meva primera "dieta" (molt, molt suau, però ja controlada per dietistes) amb 16 anys. Així que imagina't si he començat jove amb els "puja-baixes". Tinc un pes en el que em solc estabilitzar sense dificultats, però resulta que és un pes superior al que m'agradaria. I si a sobre em descuido i pujo dos quilos més (com és el cas), doncs ja em veig prou rodoneta, i llavors és quan decideixo mirar de baixar per sota del meu pes habitual. Mira, perquè vegis com estan les coses, quan tenai 16 anys em van dir que el meu "pes ideal" era 10kg per sota del que és el meu pes habitual!!! (els vaig engegar a fer punyetes, no vull ser un esquelet!).
Déu ni do la teva història amb els quilos! Entenc que per l'artritis et recomanin perdre pes... tot sigui per no carregar més les articulacions, no? I millor si no t'ha tocat la part de psoriasis, pel poc que sé és força inofensiu però ben emprenyador.
A mi no em costarà massa tornar al meu pes habitual (perdre 1'5 o 2kg) el que serà difícil serà baixar d'aquí. De totes maneres, sóc conscient que només amb els 5kg ja se'm notarà força. A la cara, a la panxeta... la gent m'ho diu de seguida! (serà que volen quedar bé amb mi?). I per últim, de moment no tinc idea de posar el marcador al blog, que em farà vergonya si no me'n surto. Però comprar la bàscula i explicar-ho al blog ja són mètodes d'autopressionar-me... aviam si funciona! (snif, tant com m'agraden els gelats!).
Alba, jo també tendeixo a "conformar-me" amb el que hi ha de natural... hehehe. Però darrerament m'he passat una mica amb la teca, així que ara tocaria fer bondat. Aviam si me'n surto!
Jpmerch, doncs mira, ben fàcil! Cinc, perquè és rodó i bonic, i perquè sé que el resultat seria un pes amb el que m'he sentit ben a gust altres cops. Però bé, que si fossin sis no em queixaria, i si són 4 doncs ja estarà més o menys bé. Estic d'acord amb tu que el mateix pes en èpoques diferents de la vida "ens queda" diferent. Per exemple jo, quan tenia 16 anys, pesava només dos quilograms més que ara, però em veia molt, molt més boleta que no pas ara. Dels 16 als 18 o 20 el cos se'm va estirar i el greix es va redistribuir, suposo! El cas és que per un mateix moment de la vida penso que el pes és una referència força clara de com vas. Si d'aquí al Juliol perdo el que vull, segur que no faré la mateixa pinta! I d'altra banda, la manera més lògica de mesurar-ho, és amb el volum... contorn de cuixes, caderes i cintura. Però és poc precís (depèn de com t'ho miris cada cop) i menys pràctic... El pes és molt objectiu, encara que no reflexi exactament "com se'ns veu". I evidentment, menjar de tot i amb moderació, i fer exercici. Vida sana! (però el pes... et diu si estàs complint, o si aquell "croissant de més" va fer efecte o no).
Yáiza, fa molt temps vaig escriure això
ResponEliminahttp://tirantlobloc.wordpress.com/2010/10/07/compromisos-personals-exposats-a-tothom/
pot ser una manera! Els teus lectors no en podríem treure partit de la teva juguesca? Podries haver d'escriure apunts addicionals en cas de guanyar per... i també en cas de perdre'n! ;-)
Ànim!
Per mi la meva operació biquini particular consistiria (no ho faig, que consti) en anar a la platja a veure les noies en biquini.
ResponEliminaEstaria bé que recuperessis (no sé si encara segueixes erre que erre) la teva mitja particular. L'esport combinat amb una dieta sana fa meravelles!! Estem impacients per saber si pagues, cobres o et quedes igual.
a la teva edat perdre 5 kilets és per apostar fort doncs si es vol és relativament fàcil.....si els hagués de perdre jo no m'hi jugava ni un pèsol.....sort!!!! que segur que ho aconsegueixes
ResponEliminaA veure, a veure si funciona... ànims que tot és posar-s'hi...
ResponEliminaUi, jo en temes de constitució física sembla que m'hagi escapat d'Auschwitz!! No, estic exagerant, però sí que és veritat que estic molt prim. Però com que tothom qui em coneix veu que endrapo com el qui més ningú es preocupa.
ResponEliminaEspero que et funcioni la dieta i que a l'amiga no. Així aconsegueixes lluir bikini i calés, haha.
Jo que sóc i sempre he sigut de tendèndia grossa... a aquestes alçades ja no em preocupo de l'operació biquini. Però t'animo molt, segur que ho aconseguiràs!!!!
ResponElimina(vingaaaaaa, a sortir a córrer una estoneta...)
El quilo de carn a un euro. Buf!
ResponEliminaDoncs jo aposta a que ho aconseguiràs. El fet que ho hagis comentat aquí ja serà un incentiu més per a fer-ho. Ànims!
ResponEliminaLa meva darrera dieta la vaig fer fa un parell d'anys i vaig perdre força quilos, estava la mar de contenta fins que ma mare va començar amb "nena, estàs tan prima que fas mala cara!" grrrrrrrrr
ResponEliminaÀnims, Yáiza!
Tirant, realment curiós això que vas explicar! Els meus recursos, de moment, no em permeten fer juguesques amb els lectors. Prou feina tinc en poder apostar alguna cosa amb els amics! Hehehe!
ResponEliminaJordi, ai, ai, quines operacions que faries, tu!! Sí, sí, la idea és (tornar a) sortir a córrer, peeeerò és que saps què passa? Que a París plou molt! Quasi cada tarda, i clar, jo això de sortir plovent... serà que no. Doncs res, ja us aniré comentant!
Joan G., uf, no subestimis les meves hormones i els meus gens! Estic feta d'aquesta pasta que sempre tindré uns quilets de més, què hi farem. Només vull intentar que siguin els mínims. Evidentment, si em mato de gana perdré pes fàcilment, però tampoc és la idea. No vull fer dietes exagerades, que sóc molt jove! I fent bondat i prou, tornaré amb facilitat al meu pes habitual, però d'allà no em moc. Així que un punt mig... Però no, no em resulta tan senzill!! (i menys mentalment). Estic convençuda que als homes us és molt més fàcil, l'exercici us fa més efecte.
Carme, gràcies! Us tindré informats (sempre i quan les notícies siguin bones).
Marcel, com tu en conec uns quants. No m'estranyaria que d'aquí uns anyets estiguis intentant guanyar cinc quilos tot anant al gimnàs per fer una mica de múscul i impressionar les nenes! Hehehe! Tinc un amic, que pesa exactament 10kg menys que jo (tot i que em deu treure 10 o 15 cm... vaja, que és un pal d'escombra), i que està intentant guanyar-ne cinc (els que jo vull perdre). Jo ja li he proposat una transferència de teixit adipós, però diu que ell vol múscul!
Els de l'Otis, aaaai, una altra que em vol fer sortir a córrer! Però que no us he dit que a París plou quasi cada tarda?? Hehehe! I tan bé com em va aquesta excusa... Ja, suposo que jo a la llarga acabaré per conformar-me amb les formes del meu cos, però mira, si em pogués establir uns quilets per sota dels habituals, estaria bé! Per cert, que jo t'he vist en cert programa de tele i no em vas semblar especialment "de tendència grossa". No exagerem! ;)
Jordi D., jo no ho hauria expressat millor... què trist!!! Hehehe!
Aitor, a veure si és veritat!! Gràcies pels ànims!
Gemma, ui, les mares són fatals. Tot i que la meva, com que està avesada a fer dietes, normalment m'anima a què perdi pes (si jo ho vull), però sempre sense fer dietes bèsties (com les que fa ella, d'altra banda..). M'has fet recordar el cas, però, de quan vaig passar un mes a Equador. Quan vam marxar, la Teresita, la mare de família que alimentava a tot el grup de cooperants, va dir amb llàstima, a la meva amiga "ay, Laurita, estás más flaca que cuando llegaste.." (somriure ampli de la Laura —hola Laura! Saluda, que parlo de tu!—), però per sort (seva) va estar molt contenta al dir-me "pero bueno, almenos Yáiza se marcha más gordita..!". I jo amb cara de pomes agres. Ja ho veus!