Pàgines

divendres, 14 de gener del 2011

Cercles viciosos

Tinc un amic historiador. Bé, ell té tant d’historiador com jo de metgessa, però ja ens entenem. Un dia d’aquests li vull preguntar què en pensa sobre les teories que diuen que la història és cíclica o espiral i coses d’aquestes. Li preguntaré si creu que la vida d’un individu pot seguir també aquests patrons. Si voleu seguir llegint, ja podeu anar a encendre unes varetes d’encens i fer tres inspiracions profundes, perquè estic a punt de posar-me trascendental i filosòfica.
Fa uns quants anys, posem-ne tres o quatre, que em miro i veig que al final tot torna a ser el mateix. Sembla que les coses canvien, sembla que ens passen coses i canviem, però és un engany. Tot torna a passar, tot es torna a repetir, tot torna a començar. L’altre dia, estant a la biblioteca de Lletres, em van venir al cap un munt de records d’ara fa un any. I vaig pensar “com ha canviat tot!”. Però recapacitant, em vaig adonar que no. Que res no ha canviat. L’únic canvi real que he notat és que de tant fer voltes sobre el mateix cercle, està a punt de deixar de tenir emoció. Al principi, tot era sorprenent, i bo o dolent, ho vivia intensament. Ara s’està convertint en rutinari, veig a venir que passarà i en quin ordre i m’ho prenc amb més calma. De fet, m'avorreix mortalment. Menys ensurts, però també menys alegries. N'estic força tipa, i tot i així segueixo aferrada al meu cercle viciós, com sempre. Això és conformar-se en ser moderadament feliç? Ni idea. Tinc l’esperança que no em quedaré eternament fent més voltes que una baldufa en el meu petit món. Alguna cosa passarà que ho trencarà tot i em treurà a gran velocitat dels meus cercles, m'ajudarà a fugir de la desídia. Segur que sí. O no. Al cap i a la fi, sembla que hi ha coses que no canvien.

2 comentaris:

  1. Estimada metgessa,
    Jo sóc de la opinió de que la Història no és ni circular, ni espiral, ni triangular. Ho és tot. O res. Com la vida no? El que passa és que no podem saber la forma que té la història de la mateixa manera que no podem saber la forma que tindrà la nostra vida. I que si al final en té una, té aquella però podria haver estat qualsevol altre. Això és el que ens fot, no controlar-ho. La gràcia de fer voltes de 360 graus és no tancar els ulls mentre les fas, així encara que et quedis al mateix lloc on estaves, hauràs vist món. Una mica com un viatge. Estic notant, i tu també metgessa meva, que estic començant a escriure com ho faria Cohello o Jorge Bucay. Si ho torno a fer mata’m. No em mereixo acabar així. Així que torno a començar: La vida és un mar de merdes. Has vist una merda al mar? Floten i van on les porta la corrent per sort de tant en tant hi ha corrents que les porten cap a la direcció contraria de la corrent. En aquest món les merdes també s’evaporen. T’enrecordes del cicle de l’aigua? Estem parlant de primària eh? Espero que no ho hagis oblidat. Per tant si en aquest món les merdes s’evaporen, també en plouen. La qüestió és.... se t’esclafen les merdes l’epicentre del teu cap o ets més de trepitjar-les? Que vull dir amb això? Que et compris un paraigües.

    ResponElimina
  2. Estimada metgessa,
    Jo sóc de la opinió de que la Història no és ni circular, ni espiral, ni triangular. Ho és tot. O res. Com la vida no? El que passa és que no podem saber la forma que té la història de la mateixa manera que no podem saber la forma que tindrà la nostra vida. I que si al final en té una, té aquella però podria haver estat qualsevol altre. Això és el que ens fot, no controlar-ho. La gràcia de fer voltes de 360 graus és no tancar els ulls mentre les fas, així encara que et quedis al mateix lloc on estaves, hauràs vist món. Una mica com un viatge. Estic notant, i tu també metgessa meva, que estic començant a escriure com ho faria Cohello o Jorge Bucay. Si ho torno a fer mata’m. No em mereixo acabar així. Així que torno a començar: La vida és un mar de merdes. Has vist una merda al mar? Floten i van on les porta la corrent per sort de tant en tant hi ha corrents que les porten cap a la direcció contraria de la corrent. En aquest món les merdes també s’evaporen. T’enrecordes del cicle de l’aigua? Estem parlant de primària eh? Espero que no ho hagis oblidat. Per tant si en aquest món les merdes s’evaporen, també en plouen. La qüestió és.... se t’esclafen les merdes l’epicentre del teu cap o ets més de trepitjar-les? Que vull dir amb això? Que et compris un paraigües.

    ResponElimina

Oh, benvinguts, comenteu, comenteu...! =) Comentaris com els vostres són el millor que pot passar a un bloc com el meu!