Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.
De vegades, tinc ganes de fer-vos saber que sóc aquí, que vull que compteu amb mi, que vull saber tot el que us passa per dins i per fora, que potser no us podré ajudar, però que sempre us puc abraçar. De vegades, penso que tot plegat sona massa nyonyo, i llavors decideixo no dir res.
En el fons, espero que ja ho sapigueu.
(ratifico que quan tinc insomni o escric ximpleries o escric cursilades)
Saps aquella típica frase que diu: "crec que no cal que et digui que t'estimo perquè ja ho saps i t'he dit tot el que sento moltes vegades, bla bla bla"... Doncs és una afirmació que mai ningú hauria d'haver dit per primera vegada.
ResponEliminaQuan s'estima, s'ha de dir.
Si es troba a faltar algú també.
En cas que et preoucupin els problemes de la gent, també s'ha de comunicar.
Perquè per molt que els teus amics sapiguen que t'els estimes, sempre dóna molt de confort sentir-ho amb paraules o en abraçades...
I jo no tinc insomni, només estic pendonejant provant de pensar alguna estratègia...
Bona nit!!
Uoooo creo que con el insomnio gano yo... son las... 5:22!! Jejejeje. Aunque lo mio tiene escusa, acabo de llegar a casa....
ResponEliminaMuxus!!!!!
Se me habia olvidado lo importante... Nosotros tambien estamos aki, y si necesitas una abrazo solo tienes ke silbar.
ResponElimina