Pàgines

dissabte, 15 de gener del 2011

Una cançó, un moment (I)

És de nit. Una habitació, la finestra oberta. L'aire és més aviat fred, però és una d'aquelles nits de primavera en què ja pots sortir al carrer només amb una jaqueta prima. A fora, l'enrenou de la ciutat d'una nit de festa qualsevol, segueix el seu curs. Però queda lluny, molt lluny d'aquesta habitació on les cortines es mouen amb el ventijol. Còmplices. I a dins de l'habitació, tot.


2 comentaris:

  1. No coneixia aquesta cançó! M'ha agradat!

    ResponElimina
  2. Don't feel sorry
    Cause there's no reason for us to fight any more
    Tears are coming, and years are going
    I hope we'll learn something

    ResponElimina

Oh, benvinguts, comenteu, comenteu...! =) Comentaris com els vostres són el millor que pot passar a un bloc com el meu!