És de nit. Una habitació, la finestra oberta. L'aire és més aviat fred, però és una d'aquelles nits de primavera en què ja pots sortir al carrer només amb una jaqueta prima. A fora, l'enrenou de la ciutat d'una nit de festa qualsevol, segueix el seu curs. Però queda lluny, molt lluny d'aquesta habitació on les cortines es mouen amb el ventijol. Còmplices. I a dins de l'habitació, tot.
No coneixia aquesta cançó! M'ha agradat!
ResponEliminaDon't feel sorry
ResponEliminaCause there's no reason for us to fight any more
Tears are coming, and years are going
I hope we'll learn something