El follet de la son, o l'insomni i les bajanades que comporta

Hi ha qui diu que existeix el follet del son. A la ciutat, el follet salta durant tota la nit de teulada en teulada, i va escampant la pols dels somnis entre nens i nenes, petits i grans. Me l'imagino com als contes, amb un vestit verd que fa punxes, i un picarol a la caputxa que amb el seu dringar bressola la mainada. 

Però sabeu què? Resulta que al follet del son li passa com a les abelles quan recullen el pol·len. Se l'enduen d'una flor cap a una altra i tot es va barrejant. Quan el follet adorm a algú en una habitació qualsevol, li queden els peus i les mans impregnats dels somnis d'aquella persona, i els transporta a les següents habitacions que visita. Així, els somnis de la gent de la ciutat s'entrecreuen i es barregen, enriquint-se i fent-se cada cop més increïbles. És per això que l'endemà al matí, tot sovint descobrim que hem somiat el mateix que algun amic nostre, i també és per això que apareixem als somnis dels demés. 

Avui, el follet del son del meu barri deu estar fent vaga perquè a ell també li han descomptat el 5% del sou (i després diuen que els funcionaris viuen tan bé!), i aquí em teniu, ben desperta i rumiant amb qui m'agradaria que es mesclessin els meus somnis aquesta nit. 

Un consell: eviteu el cafè a partir de les cinc de la tarda. Com veieu, l'insomni no duu a bon port!