Rutines I

El despertador sona. L'apago un cop. Nou minuts i torna a sonar. El torno a apagar. La seqüència es repeteix quatre, cinc cops fins que decideixo (o aconsegueixo) llevar-me. Cap al lavabo, passo per davant del mirall, senyor quina cara de son, semblo un mort. Una dutxa i la cosa comença a millorar. Triar la roba: segons el temps? Segons l'humor? Segons on vaig? Ni idea, em quedo una estona encantada davant l'armari fins que escullo les peces de roba. Arreplegar apunts, estoig, mòbil, tot cap a la motxilla, agafar una jaqueta i cap a baix. A la cuina, esmorzar ràpid i preparar el dinar. 

Cotxe i cap al tren, o cap a la biblioteca. Un parell d'hores d'estudi. Anar a esmorzar. Dues hores més. Dinar. Tornar a estudiar fins a la parada del berenar. Una estoneta més i cap a casa. 

Arribar, deixar les coses, posar-me les sabatilles, sopar quelcom lleuger. Perdre una mica de temps davant l'ordinador per desconnectar. Imprimir alguns temes que em fan falta per demà. Dents netes, pijama posat i a dormir. 

El despertador sona. L'apago un cop. Nou minuts i torna a sonar. Etcètera, etcètera. 

Si la rutina no ens mata, és perquè aquest esquema trist i quadriculat s'omple cada dia de persones, de comentaris estúpids, de riures, i de xiuxiuejos per sobre de taules farcides d'apunts. De vegades fins i tot és divertit. En el fons, acostumo a adorar les meves rutines. 


[L'autora recomana llegir Rutines II després d'aquesta entrada]