Pàgines

divendres, 20 de maig del 2011

Primavera-estiu 2011

Ahir al migdia, sense ser-ne gaire conscient vaig buidar el meu armariet del vestuari d'estudiants de l'hospital. Dues bates, el fonendo, el martellet i el diapassó -que ni tan sols hem utilitzat a neuro- van anar a parar dins de la meva bossa. Acabàvem de fer l'exposició del cas i un mini examen, així que contents i eixerits vam tocar el dos amb ganes de l'hospital, i vam anar a dinar plegats per celebrar que havíem acabat el curs. 

No ha sigut fins avui, quan he buidat la bossa i han sortit les bates i tot el que hi havia dins les butxaques -que no és poc- que m'he adonat que això vol dir que s'ha acabat l'hospital i que ja toca biblioteca. Sempre m'omple una mica de nostàlgia acabar les pràctiques i deixar un hospital on m'he sentit a gust. Potser la diferència la fa que aquest cop sé del cert que hi tornaré, ja que ja tinc emparaulades les pràctiques d'estiu allà mateix. 

Però ara encara queden un parell de mesos llargs fins que torni a posar un peu dins l'hospital, i el que toca és pencar, i pencar molt. No em fa una mandra excessiva, és la meva vuitena època d'exàmens -i en quedaran quatre- i ja sabem com va la cosa. Ruta de biblioteques, companys diversos, pauses prenent el sol i un tallat amb gel a Glòries, i breus migdiades a la gespeta de l'Autònoma. Una mica d'histèria el dia abans de l'examen més toca-pilotes (sempre n'hi ha algun que ho és més, i ja es veu a venir), i calma pel que fa els altres. 

I sortir de l'últim examen i tenir ganes de cridar com una boja que sí, que ja haurem acabat quart, tot i que no ens ho acabarem de creure fins que surtin les notes. I aquell mateix dia, cotxe i manta, cap a celebrar la revetlla a peu de platja, com déu mana, per primer cop en quatre anys, sense pensar en el següent examen. Coca, orxata, uns quants petards, i la millor companyia. 

I en aquests dies estranys, on tothom surt al carrer i indignat, acampa, i per les xarxes i els diaris no es parla de res més; en què apropar-me un vespre a l'acampada de plaça Catalunya em va portar una trobada (in)esperada; en què tenim les eleccions municipals d'aquí poques hores, i encara no sabem què cal votar, o si cal votar; en què s'acaba un curs i comencen els exàmens... en aquests dies m'he adonat que ja no tornaré a assistir a una classe a la meva Facultat fins d'aquí un any i uns quants mesos, i serà ja com a alumna de sisè, d'últim curs. Que la meva vida al Clínic, passats aquests exàmens, agafa aire i aguanta, fins que passi un any, i torni a respirar. Perquè passarà volant, talment com un sospir. 

Tot plegat ho enyoraré, però valdrà la pena. 

4 comentaris:

  1. Que complicada la vida dels metges. Però això dels exàmens, amb una carrera tan pràctica com aquesta, segur que és encara més pesat que en altres llocs, on només és la continuació lògica. Però és quelcom pel que s'ha de passar, una part del camí. Si ho mires bé, ja has fet la meitat d'aquest camí, i mica en mica aniràs aprenent coses més i més interessants. Et vas posant a prova i caldrà que t'esforcis per superar-ho i per superar-te. Pel que expliques, t'encanta el que fas, així que aquest esforç sempre té recompensa, i això és molt bo.

    ResponElimina
  2. Ho tens ja coll avall......d'aquí a quatre dies seràs una professional. Si vols un consell, el més important que has d'adquirir és la responsabilitat, això és la millor eina per ser un gran professional.

    ResponElimina
  3. XeXu, tens raó, m'encanta el que faig. Si no, no seria suportable. Ja tinc ganes de poder posar a part tooootes les altres coses a les que em dedico i centrar-me més en estudiar, que és el que toca ara.

    Garbí, qui diu quatre dies... diu tres anys (mínim) per començar la residència, i vuit per ser una especialista feta i dreta. Es diu ràpid! Crec que el contacte que tinc durant el dia a dia, amb els professionals de la salut, és el que millor transmet la responsabilitat que tenim entre les mans... Mmm... m'has fet pensar en els punts de vista, del familiar i del metge. Un bon tema per parlar al bloc!

    ResponElimina
  4. Molta, molta sort... i ànims. Aguanta que ja no et queda res!!

    Com és que no tens classes fins a 6è? Tens només rotatori??

    Petons!!

    ResponElimina

Oh, benvinguts, comenteu, comenteu...! =) Comentaris com els vostres són el millor que pot passar a un bloc com el meu!