Més d'un cop m'he sentit a dir "estàs obsessionada!". No ho nego, sóc una mica obsessiva, si per obsessionar-se entenem centralitzar el 90% dels pensaments en un mateix tema en les estones mortes d'un un període de temps determinat.
Faig moltes coses, i em costa focalitzar els pensaments en "el que toca". Tanta activitat diferent em té dispersa i no em concentro gaire. Potser és per això que com a mitjà d'escapament vaig entretenint els meus pensaments en coses que em distreuen, però no haver de pensar en tota la feina que tinc. Fujo d'estudi com puc!
El problema és que potser, amb l'objecte o subjecte de l'obessió, hi penses, planifiques, fas i desfàs dins del teu cap. Després, la realitat pot ser una altra, i esdevenir una frustració, o no. Potser jo penso massa en el meu futur com a metgessa, en si seré o no a París l'any que ve, en aquell que no em fa gaire cas, en com organitzar-me les vacances d'estiu, en si el meu bloc és visitat més o menys, o si val la pena crear un bloc temàtic de medicina, i en d'altres coses. Però crec que les coses que de debò ens importen són les coses a les que dediquem més pensaments.
El cas és que rumiant, rumiant, he arribat a la conclusió que tothom deu tenir les seves obsessions, en major o menor mesura. Hi ha qui només pensa en tenir els apunts al dia, hi ha qui pensa en el Barça, hi ha qui pensa en la veïna del 5è que se li ha picat l'ullet aquest matí, i hi ha qui pensa en el seu melic. Tenim totes les necessitats importants cobertes i ben assegurades, no hem de patir per aconseguir menjar, diners o un lloc per dormir. Així que la nostra ment, busca algun tema en el que poder barrinar. I allà s'hi està una estona. Al cap d'uns dies, possiblement, el tema s'esgoti o n'aparegui un de nou, més estimulant. I au, torna a començar.
Potser m'equivoco de mig a mig, i l'única obsessiva aquí sóc jo. En tot cas, us agrairé que m'ho comenteu, i si teniu ganes d'explicar alguna de les vostres obsessions,... endavant, sóc tot orelles!
Digues-li obsessions en alguns casos, i manies en altres, però tots en tenim. Hi ha coses que fem per sistema i que d'aquí no ens treuen. Mira, una de les meves, posar el google reader a zero, no tenir cap post per llegir i contestar, i solc complir-ho cada nit. Tots en tenim de grans i de petites, i no crec que facin mal, depenent de què. Per això prefereixo anomenar-ho mania, perquè obsessió sí que sembla tenir connotacions negatives, i quan en tenim una, estem una mica fotuts.
ResponEliminaEn el que et donaré la raó és que moltes de les andes de bola que tenim, i de les coses que acaparen el nostre pensament ho fan perquè, com dius, tenim poques coses de les que preocupar-nos. Si tinguéssim problemes reals, pensaríem en aquests i no en les ximpleries que de vegades no ens traiem del cap.
en compte de obsessions, prefereixo dir-li objectius que se'ls hi pot donar la importància que es vulgui sense arribar a preocupar-nos. Alguna cosa ens ha de tirar endavant sempre.....amb il·lusió, no amb obsessió.
ResponEliminaObsessionar-se per si es reben visites al bloc? No és el meu cas (!), però si t'hi vols passar seràs molt ben rebuda ;-)
ResponEliminaEm sembla interessant el teu punt de vista. Penso que el sol fet de reflexionar sobre les teves obsessions fan que aquestes siguin més petites.
ResponEliminaPenso que el major problema, és no ser conscient d'elles, o encara pitjor no reconèixer-les quan altres ens avisen.
Fins aviat!
Hola! La verdad es que nuestras fotos se parecen bastante. me encantaría decirte que he estado leyendo tu blog, pero la verdad es que se me hace difícil, que no imposible...
ResponEliminaUn saludo!!!!
Hey! Sóc nova per ací, i la veritat és que vaig descobrir el teu blog gràcies a un amic meu i em va agradar bastant. Ara et segueixo.
ResponEliminaDesprés de llegir aquesta reflexió teva, me n'he adonat que sóc més obsessiva del que em pensava crec jo (la veritat és que mai m'havia parat a pensar en si sóc o no obsessiva), i he de donar-te la raó des del meu punt de vista en tot el que has dit.
Seria un plaer que passares pel meu blog, ja que al ser nova he de fer-me un poc de propaganda :P
Fins prompte!
Gràcies a tots pels comentaris!
ResponEliminaXeXu, ja tens raó ja. De manies també en tenim tots, però entenc més les manies com un gest repetitiu, tan innecessari com inevitable. Però sí, quan parlo de les meves "obsessions", em refereixo a aquestes anades de bola que comentes tu.
garbi24, amb il·lusió! Quina gràcia, m'has fet pensar en el nostre honorable president, o més aviat, en la seva imitació al Polònia. Sí, les coses més val prendre-se-les amb humor... i els objectius, que siguin això, objectius, i que no es tornin massa insistents en el nostre caparró.
Maurici! Dolentot! Ja hi he passat, ja, pel teu bloc. Sincerament, és que se'm faria difícil imaginar-te obsessionat per alguna cosa!
Gerdard, suposo que sí. Que el pas d'adonar-te que allò és una obsessió, et permet allunyar-te'n i veure-ho des d'un punt de vista que faci menys la guitza. És un petit primer pas, però important.
J. Gracias por pasar y comentar!
Júlia, benvinguda, de tot cor! No pateixis pel tema de les obsessions, ets com ets, i si estàs bé així, segur que no cal donar-hi més voltes.
Ja veuràs que el món blocaire és d'allò més extens, i que hi ha molts, molts blocs que valen la pena. I sí, fes-te propaganda, que és el que toca! Segons la meva teoria... qui comenta, rep comentaris. Així que ja saps, a remenar blocs! I fins aviat!
Has vist, XeXu? Crees tendència! Ara també faig els noms dels blocaires en negreta... =P (només falta que en tingui 40 per respondre!)
ResponEliminaSóc tot un referent!
ResponEliminaMe'n ric de mi mateix, no cal dir-ho. Fes-ho com a tu et sembli.